Aquesta foto que encapçala el text és una excel.lent presentació de l’obra de teatre musical que comentaré tot seguit. És el programa de mà de l’espectacle convertit en un projecte d’avió de paper per part d’uns joves assistents a la performance. I és que resumeix a la perfecció el que transmet el musical El Petit Príncep en la seva tercera temporada a la sala de Barts de Barcelona: Emoció, sensibilitat i imaginació, molta imaginació.
En realitat feia molt temps que volia anar a veure la representació. De fet, des que vaig sentir la cancó de La Rosa, cantada per l’Elena Gadel (1), vaig sentir la necessitat de no perdre’m l’espectacle; i més encara, tenint en compte que ja de petit m’havia captivat el llibre de Saint-Exupéry. Així doncs, quan aquest Nadal em va sorgir la possibilitat d’anar de convidat a veure el musical fent de cangur -això sí- de dos vailets de sis anys i un de pre-adolescent que ja havia representat part de l’obra a l’escola, no ho vaig dubtar ni un moment.
Ja mitja hora abans de començar, en només obrir les portes del teatre, un gran ambientàs es va imposar al hall de la sala Barts: nens il.lusionants fotografiant-se amb un petit príncep de cartró, avis i pares agafant de la mà als seus néts i fills, algun adult escatusser entrant sense fer massa soroll i, això sí, tot plegtat envoltat d’aquell brogit constant i alegre que sempre acompanya la presència de molta canalla en un espai tancat.
Prenent possessió de les nostres localitats i amb l’expectació lògica dels joves i exigents acompanyants que tenia asseguts al meu costat em vaig disposar a veure El Petit Príncep. Només en aixecar-se el teló vaig experimentar una sensació que no per repetida mai deixa de sorprendre’m… La sensació que el teatre té quelcom de màgic. És extraordinari com en un obrir i tancar d’ulls, se t’esborra la realitat del dia a dia i l’encanteri del teatre t’embolcalla i et trasllada –com si pitgessis un botó- a una nova realitat que forma part d’un altre espai i un altre temps. És com si tu mateix i tots els espectadors forméssim part de l’acció i ens endinsséssim tots plegats dins de l’escenari. De fet, el teatre –com ja sabien els grecs i els romans- és una forma d’expressió humana que aconsegueix fer volar la imaginació i establir una simbiosi entre l’actor i l’espectador difícil de trobar en qualsevol altra expressió artística.
En aquest cas, tota aquesta experiència fascinant es va complir a la perfecció. L’espectacle em va conduir a una experiència nova, fresca i revitalitzant aconseguint immiscuir-me dins de l’univers particular del Petit Príncep. Hi va influir -sense dubte- el treball dels actors tant en el text com en la interpretació musical –fent especial menció al jove protagonista Guillem Martí-; l’espectacular esceneografia fent un ús acurat de les noves tecnologies; la deliciosa i treballada composició de les cançons i -és d’agrair quan hi ha públic infantil- una durada de poc més d’una hora de funció. És tot això que fa que el musical El Petit Príncep es pugui considerar una petita obra mestre. Especialment si es té en compte que és una representació que es pot compartir entre petits i grans, i per tant, apte per tota la família. Aquest fet és molt difícil de trobar ja que la majoria d’obres teatrals estan pensades per diferenciar d’una manera fefaent el públic infantil del públic adult. Per tant, és un encert indubtable dels responsables del muntatge que desprèn una gran professionalitat, tant per part de l’Àngel Llàcer com a director d’escena com pel Manu Guix com a compositor de la banda sonora.
Absolutament d’acord amb la molt bona valoració que fa de l’espectacle l’Andreu Satorra al digital Vilaweb (2) molt pocs dies després de la seva estrena, l’any 2014. D’aleshores ençà, l’obra no ha perdut cap de les seves virtuts: gran posada en escena, bona qualitat de les cançons, excel.lents interpretacions i una gran agilitat en el desenvolupament de la representació. Tanmateix, val la pena remarcar que en la funció que vam assistir, la Diana Roig va substituir l’Elena Gadel amb una igualment brillant interpretació de La Rosa.
Amb un argument sobradament conegut com és el llibre de Antoine de Saint-Exupéry, que l’obra transcriu fidelment, la novetat indiscutible és l’encert de presentar una versió musical teatralitzada. En aquest sentit és una aportació original i única a l’univers del Petit Príncep.
No cal dir que els meus petits acompanyants van sortir contents i captivats per l’espectacle que acabaven de veure, impactats l’un pel vanitós, l’altre per l’home de negocis i el més gran amb una sensació que ha vist una obra molt diferent de com l’havia percebut a l’escola… Particularment, vaig sortir amb un somriure als llavis, sentint-me absolutament interpel.lat pel nen que hom porta a dins i amb un missatge que em va quedar molt clar: “L’essencial és invisible als ulls.”(3)
Tràiler de la presentació de la tercera temporada:
(1) Cançó La Rosa interpretada per l’Elena Gadel al programa El Divendres de TV3 el dia 30 de novembre de 2015. Disponible a la web: https://www.youtube.com/watch?v=HwjQvaGwddk
(2) Article del dia 22 de desembre de 2014 al digital de cultura El Núvol. “El Petit Príncep” de Andreu Satorra. Disponible a la web: https://www.nuvol.com/critica/el-petit-princep/
(3) La cançó que resumeix el musical i que ens deixa el missatge és “Serem petits prínceps”. Consultable a spotify, juntament amb tota la banda sonora. Disponible a la web: http://elpetitprincep.info/les-cancons/
FITXA TÈCNICA:
EL PETIT PRÍNCEP (2014)
Autor: Antoine de Saint-Exupéry. 
Direcció escènica: Àngel Llàcer.
Dramatúrgia i adaptació: Marc Artigau i Àngel Llàcer.
Lletres de les cançons: Marc Artigau i Manu Guix.
Composició i direcció musical: Manu Guix.
Intèrprets: Cisco Cruz, Xavi Duch, Àngel Llàcer, Diana Roig i Guillem Martí com a Petit Príncep.
Amb la col.laboració de: Júlia Bonjoch.
Data de la funció: 30 de desembre de 2016.
Joan Grané Font.
Santpedor, 15 de gener de 2017.