La música sempre m’ha apassionat. Si és en directe, és igual la música que escolti que segur que la gaudeixo; si és enllaunada, prefereixo triar la que m’agrada. De tota manera sí que tinc una convicció: i és que la música és absolutament subjectiva i ja veureu com al final d’aquest comentari arribareu a la mateixa conclusió. És impressionant com pot agradar indistintament, òpera, pop, clàssica, rock, cant gregorià, música celta, música hindú…
Per aquest motiu, vaig assistir ahir mateix a una classe magistral del sr. Jordi A. Jauset (1) sobre ‘Música i espiritualitat’. Ens ha explicat que ell prové d’una família de músics i que, apart d’haver iniciat estudis d’enginyeria de telecomunicacions, ha cursat el Màster en Psicobiologia i neurociència cognitiva. Però en aquests últims anys es dedica a investigar i divulgar sobre la influència de la música en la salut i en les connexions música-cervell, en bona part degut a les excel.lents sensacions que ha experimentat ell mateix entre la pràctica de l’esport i la música.
Així doncs, l’home –i la dona- és un cau d’interrogants: On estic? Qui sóc? Cap on vaig? Què hi fem?… Aquestes preguntes que ens fem tots i totes constitueixen segons Francesc Torralba,”la intel.ligència espiritual.”(2)
Per tant, les persones com a humanitat, no estan soles. Hem de tenir el compte que formem part de la terra, el sistema solar, i, de tot l’univers. Sotmesos a radiacions de neutrins, ones electromagnètiques i ones acústiques (ultrasons, sons i infrasons). Tots aquests impactes els rebem a través dels cinc sentits, que ens fan interaccionar amb el cervell i que, per tant, a través de les seves operacions complexes se’ns transformen en quatre dimensions: la física, la cognitiva, la social-emocional i l’espiritual. La qualitat dels ‘inputs’ que rebem i la seva interacció amb el cervell provoquen un pitjor o millor creixement personal.
Un d’aquests impactes que rebem, és, evidententment, la música. Per tant, la música –que no deixa d’estar formada per ones- és un conjunt de freqüències amb una relació matemàtica; però també és un resultat d’una percepció cerebral a partir d’uns estímuls vibratoris; però també és un estat de total concentració i presència en el moment d’interpretar-la.
Hem de tenir clar, que la música ens interpel.la a través de dues vies ben diferents, però complementàries:
— A través del sistema auditiu en forma d’impulsos nerviosos que passen al cervell i que mitjançant la seva percepció (so) es tradueixen en una influència holística.
— A través de la pell, produint-se una transformació energètica i passant als òrgans i teixits cel.lulars del cos.
Des d’aquesta doble vessant, doncs, la vibració de la música en funció del seu ritme, to i dinàmica ens arriba a través dels nostres sentits i en funció de les característiques individuals de cadascú, s’interpreta d’una manera diferent, com podrem comprovar en un exercici pràctic que comentaré al final.
Ara bé, l’espiritualitat, l’altra vessant de la xerrada d’avui, l’entenem com una eina de creixement personal que en podem trobar infinitat de definicions. Dins i fora de les religions. Un exemple el tenim en l’evangeli segons Sant Lluc, on en una reposta de Jesús a una pregunta dels fariseus diu que ‘el Regne de Déu està dins vostre’.(3) Un altre exemple ens el dóna el sr. José Luis Miguel de Pablos, geòleg i filòsof: “La espiritualidad es una dimensión del ser humano, y como tal, cada vez la entendemos más personas, siempre tiene que ver como una clase de experiencia: la de la divinidad del fondo del ser propio.” (4)
La meditació, suposa un aspecte clau dins de l’espiritualitat entesa com a la finalitat de trobar el jo interior i entendre o intentar respondre a les preguntes que ens hem fet al principi. La neurociència ha demostrat que el fet de meditar activa parts determinades del cervell que fan que hi hagi una segregació de substàncies com ara les endorfines que provoquen una major clarividència. S’ha comprovat que l’excitació de l’hemisferi dret pot arribar a fer tenir experiències místiques; I, és en aquest punt, on ens apareix la música com a acompanyant multiplicador dels efectes de la meditació.
Val a dir que per demostrar que la música afecta a la persona, s’han realitzat experimens neurològics amb individus, als quals s’ha fet escoltar música mentre se’ls hi estava fent un escàner i s’ha vist com el cervell reaccionava de manera immediata als estímuls de les vibracions musicals. Així, la música es pot dir que té efectes físics directes sobre el propi cervell. D’exemples en tenim uns quants. Des d’un cas demostrat on un nen que va patir un accident i estava en coma profund, va sortir del mateix recitant-li el nom acompanyat de música, fins a la reacció d’un camell davant d’uns músics que li tocaven una cançó. (5). Podríem també dir que la música té efectes que s’assemblen als de les drogues, però sense les seves evidents conseqüències nocives. I és que escoltant-la et pots arribar a traslladar fora de l’espai en el que estàs i perdre la noció del temps…. em sembla que tots poc o molt ho hem experimentat. I, no cal dir, que combinant la música amb altres activitats com ara córrer, pot ajudar a aclarir la ment. (sense anar més lluny és l’experiència del sr. Jauset). No ens costa gaire, per tant, concloure que la música és un element molt més potent del que sembla. Estem fent estimulació del cervell, que no deixa de ser, encara avui, un gran desconegut. La qual cosa ens porta a pensar que la utilització de la musicoteràpia a nivell mèdic s’ha de promocionar, i més, tenint en compte el seu baix cost econòmic.
I ja per acabar, recuperant el concepte de què la música és subjectiva, només comentar que amb unes audicions que es van fer al final de la classe, va ser revelador que davant d’una mateixa peça musical, la majoria de les persones van experimentar sensacions diferents: pau, por, plenitud, nerviosisme… És clar que escoltar música no deixa indiferent a ningú, però que a cadascun de nosaltres ens provoca unes reacciones ben diferents. La conclusió és, com ja he dit al principi, que la música és absolutament subjectiva, i que com ha dit el Jordi A. Jauset és un element amb molt més potencial del que ens podríem pensar.
P.D.: Us plantejo ara un joc. Es tracta que pareu bé l’orella amb aquestes músiques tant diferents que us proposo a continuació i us plantegeu quines sensacions us transmeten. Escolteu-les i gaudiu-les.
NOTES:
(1) Veure la seva pàgina web, on podreu valorar totes les seves publicacions, totes molts interessants.
Disponible a la web: www.jordijauset.es
[Consulta: 18 de gener de 2016]
(2) Torralba, Francesc. 2010. Inteligencia espiritual. Barcelona. Editorial Plataforma.
(3) Diversos autors. 1993. Nou Testament. Evangeli segons Sant Lluc. Barcelona. Editorial Claret.1993. Lluc,17: 20-21.
(4) Entrevista feta a José Luis San Miguel al maig de 2015.
Disponible a la web: http://www.revistaesfinge.com/entrevistas/item/1237-espiritualidad-comprometida-entrevista-a-jose-luis-san-miguel-de-pablos
[Consulta: 18 de gener de 2016]
(5) Veure video del youtube del 25/07/2010:
disponible en web: https://www.youtube.com/watch?v=wu9zJ_Z6ny4
[Consulta: 18 de gener de 2016]
Comentari sobre una conferència sobre Música i espiritualitat, dins del marc del segon curs d’Espiritualitat i Naturalesa Humana organitzat per l’Institut Gestalt a Barcelona el dia 18 de gener de 2016.
Joan Grané Font.
Santpedor, 19 de gener de 2016.