Els diàlegs de Pedralbes són un oasi de pensament, de filosofia i de transcendència dins de l’estrés que comporta la vida quotidiana que porten a gairebé una hora i mitja de reflexió i de recuperació del sentit de la paraula.

Dins d’aquest context, el dia 17 d’octubre es va fer una conversa sobre si cal considerar la vigència de Déu en la societat actual. De fet, el mateix títol del diàleg és una pregunta: Encara Déu?

Van intervenir dos erudits i estudiosos de la religió i el moderador sr. Francesc Torralba, conegut catedràtic de filosofia de la religió.

Primer va intervenir el sr. Juan de Dios Martín Velasco, professor de la fenomenologia de la religió a la Universidad Pontificia de Salamanca, el qual va considerar que estem en una crisi de Déu, exemplificat amb el que ell anomena la tercera mort de Déu, o sigui, les contínues grans catàstrofes humanitàries que s’estan produint en el món actual. Davant d’aquest moment delicat, proposa tornar a la paraula Déu el seu vertader contingut, i el que és més important, considerar Déu com a presència en un permanent acte de comunicació.

Aquesta presència que és originant però no és objectivable, l’hem de retrobar a través de les experiències personals, i crear imatges en les quals es reconegui aquesta presència. Ho resumeix dient: ‘La presencia no se la conoce, se la reconoce, lo que implica la actitud de lograr el reconocimiento en nosotros mismos’.

En segon lloc, va intervenir el sr. Andrés Torres Queiruga, professor de filosofia de la religió a la Universidad de Santiago de Compostela. Segons Torres, en les últimes dècades s’ha produit un canvi cultural que ha conduit a una modernitat occidental que ha comportat un creixement de l’ateisme. La societat en general ha constatat que el món funciona per medis propis, (des de temps immemorials es pensava que el món funcionava perquè el Diví estava interferint perquè es desenvolupés harmònicament) i, per tant, s’entén el món sense necessitar Déu.

La solució que planteja el ponent és que es consideri a Déu com el protagonista de la Creació, o sigui com a Ésser superior que fa que el món existeixi. Des d’aquest punt de vista, aquest Déu aconsegueix fer lliures a les persones per poder viure la vida plenament. Així mateix, aquest concepte considera que Déu està en nosaltres mateixos, fet que coincideix amb el sr. Juan de Dios Martín.

Per tant, resumides les intervencions d’ambdós erudits, podem concluir que la resposta a la pregunta ‘Encara Déu?’ els ponents estan d’acord en que sí que s’ha de comptar amb Déu per donar sentit a la vida, però estem en un món on l’ateisme està aconseguint molts adeptes. Per tant, és convenient repensar la idea de Déu en el sentit de considerar-lo com a presència segons el sr. Juan de Dios Martín; i com a  Creador de l’Univers per sentir que l’amor creador de Déu està sempre actiu, segons el sr. Andrés Torres.

Aquí és on entra la meva reflexió, i, lligant ambdues idees que crec que són complementàries, penso que el concepte que entenem per Déu està dins de tota la matèria que conforme l’Univers. Entenent l’Univers com un tot: Persones humanes, éssers vius, matèria orgànica i inorgànica, estrelles, galàxies….

No estic d’acord, en l’afirmació que Déu és Creador i implícitament està per sobre de tota la resta del món. Penso que si entenem que Déu és presència i l’hem de recercar dins de nosaltres mateixos, ja no es tracta d’un ens abstracte i superior, si no que Déu forma part de la persona humana. És a dir, en essència, tota la matèria de l’Univers és Déu, i d’aquesta manera l’Univers és un tot. Aquesta concepció de Déu és la que proposa la intuïció cosmoteàndrica que el teòleg Raimon Panikkar va teoritzar en els seus llibres i va desenvolupar durant tota la seva vida, i que beu del concepte advaita (la no dualitat) descrit en els Upanishad hereus de la religió vèdica. Des d’aquest punt de vista discrepo de l’afirmació que va fer el sr. Andrés Torres quan va dir que ‘el hombre es distinto a Dios’.

En canvi, estic més d’acord en quan afirma que ‘el amor creador de Dios está siempre activo’, ja que sí que l’amor està en l’essència mateixa de Déu, així com en el concepte advaita. En aquest moment ell fa referència a què els ateus poden tenir una altra consideració en el futur per part de l’Església caòlica, ja que, aquests, ajuden als pobres i protesten també per la superficialitat de la societat actual. Aquesta reflexió lliga amb un concepte d’en Panikkar que és el de ‘la secularitat sagrada’, on contempla l’ateisme com gairebé una religió sempre que la teoria i l’evolució de l’ateisme vagi cap a una acceptació de valors universals – que de fet, són independents del concepte de Déu-, com poden ser l’amor, el respecte a l’altre, o l’ajuda als més desvalguts.

Tampoc estic d’acord amb la insistència per part del sr. Juan de Dios Martín de la necessitat de trobar una imatge física de Déu. En el concepte que jo entenc, no hi ha cap necessitat de construir una imatge per reforçar les teves creences. És que estem parlant d’un Déu molt interior i que si m’apures és en Ell mateix energia i l’energia no és visible a l’ull humà. Per tant, per tenir la vivència de la presència a la qual invoca el professor, Déu s’ha de sentir, en cap cas veure’l amb els sentits físics.

Bé, ja veieu el què dóna de si endinsar-se per una immensa portalada de ferro i de fusta que et condueix 700 anys enrera i et porta a un espai de silenci i de reflexió. Només cal escoltar l’aigua que degoteja de la font del mig del jardí o passejar pels passadissos de columnes gòtiques que envolten el claustre i gaudir de  la quietud, del soroll del vent o de la pluja que cau. I si a més pots asseure’t en aquest contexte de relaxació i escoltar les paraules dels convidats a dialogar i conversar, et converteixes en un privilegiat que pot arribar a retrobar en la meditació, espais de reflexió.

Aquí us deixo un resum en video de la trobada:

Comentari  sobre una xerrada anomenada ‘Encara Déu’ que es va fer al monestir de Pedralbes el dia 17 de setembre de 2015 dins del cicle de conferències Diàlegs de Pedralbes, moderat pel Sr. Francesc Torralba.

Joan Grané Font

Santpedor, 2 de novembre de 2015.