Em vaig disposar a anar a veure una presentació d’un llibre de poesia de la Sílvia Bel al Casino de Vic a les 8 del vespre ja negre nit. (acabaven de canviar l’hora el cap de setmana abans).
La meva sorpresa agradable quan vaig arribar va ser que es tractava d’una tertúlia literària sobre poesia, i no una presentació d’un llibre a l’ús. La qual cosa ja em va il.luminar la cara. En la conversa hi havia també l’autora del llibre de poesia titulat ‘Lluíííís’ que és la Sílvia Bel Fransi, que feia temps que volia conèixer. El format em va encantar. Em va passar pel cap la pel.lícula La Colmena on es retrata perfectament com una colla d’escriptors es citen en un bar i comencen a parlar i parlar dels seus llibres, i , inevitablement, parlar també de les alegries i les misèries de la vida quotidiana. L’ambient de la sala i la presència de tota una colla de gent motivats per la poesia em va transportar com si fos un dels protagonistes del film i la veritat és que em va captivar.
En realitat jo ja havia pres contacte amb la poesia de la Silvia Bel amb el seu llibre L’Esbós, arrel de tot un seguit de coincidències de les quals potser en parlaré en una altra ocasió. Em va encantar aquest llibre per la seva frescor i pel seu relat directe sobre la quotidianitat de la la vida. És una autora que va directe a la descripció de les emocions que li transmeten els sentits. Aprofito el moment per transcriure un poema d’aquest poemari que ja he esmentat, que descriu molt bé la seva manera intensa de viure i d’escriure poesia:
TESTOSTERONA
Tasto i treno la testosterona dels teus ulls
exaltats que em descarrilen les venes.
Deixa anar el fre.
Els meus peus també volen tocar-te.
El mar a banda i banda de la via
esquitxa el desig d’un tren que no s’espera.
El cor batega de pressa.
Llisquen les pedres.
Corre la sang.
(Sílvia Bel Fransi. L’Esbós. Edicions 7 de quatre. 2010)
En aquesta tertúlia vam parlar del nou llibre de l’autora on es van llegir fragments del poemari i també es va parlar de la seva vida, ja que en el poema en la seva primera part és autobiogràfic, segons ens va confirmar ella mateixa. Es una part que consta de 33 poemes, tants com la seva pròpia edat. Aquests poemes relaten un conjunt de fets i sensacions que ha experimentat al llarg d’aquests anys i que defineix com a punxades de dolor o de ferides -com va dir un tertulià- que l’han fet reflexionar i, que de fet, expressa en aquest conjunt de poemes. Aquest poema que transcric a continuació ho defineix molt bé:
TROBALLES
Amb el pretext de netejar,
el vell sofà del poble
ha quedat desbaratat.
He vist en el teu gest
l’anhel furgant entre els coixins
per desenterrar un detall
que et retornés el pare.
Fa quaranta anys
hauries preferit
trobar alguna moneda
amb què baixar al poble
per reblir-te de sucre el paladar.
Avui, no res
Només has rescatat
un bolígraf vermell
i unes tisores
que no recordes d’ell.
Buscant, buscant
t’has fet un tall.
tu encara no el pots veure,
però sagnarà un temps.
(Sílvia Bel Fransi.Lluíííís. Viena edicions 2015)
Per cert, aquest poema el va llegir la mateixa Sílvia Bel. La lectura de poemes és un art, i la Sílvia n’és una artista. Ens va dir que moltes vegades quan escriu, té en compte la musicalitat del poema i també l’entonació i la textura de la veu quan el llegeixes en veu alta. Realment considero que és una gran lectora de poemes i reconec que em vaig quedar embaladit en sentir-ne la lectura per part d’ella mateixa. Es comprovava perfectament com les paraules li brollaven del seu interior.
Aquest nou treball, doncs, és una evolució de la poesia de l’autora, que de fet ja és el seu tercer llibre de poemes. Passa d’un optimisme vital i ple d’energia del primer poemari, cap a un món de sensacions que li han creat la necessitat d’explicar-les perquè precisament ha notat punxades que li han portat la inspiració. El resultat és un llibre ple d’inspiració i molt sensible que ens porta al joc de comprovar si si les nostres pròpies experiències estan reflectides en els poemes; i, el resultat del mateix, és que sí, que t’hi idenfiques.
El llibre té una segona part una miqueta més lúdica i alegre que recorda més els altres llibres seus. Va comentar que segons alguns crítics poètics, la poesia no pot ser alegre, però ella reivindica en el seu llibre el somriure com a necessitat vital. Així, en aquesta segona part anomenada ‘Cheeese’ ens porta a un viatge per Itàlia i Estats Units que reflecteix unes emocions vitals que, fins i tot, la porten a escriure un poema en anglès. De fet ens va comentar, que fa poc que va anar a Estats Units i que li va semblar de transcriure in situ les sensacions que experimentava parlant una altra llengua i envoltada de gent d’un altre país.
En definitiva, un vetllada fantàstica de poesia amb els amics del Casino de Vic, i amb la possibilitat de conèixer i compartir sensibilitat i emocions amb aquesta poetessa sensible i amb un llenguatge d’avui que es diu Sílvia Bel. Moltes gràcies.
Tertúlia literària realitzada al Casino de Vic amb l’escriptora Sílvia Bel Fransi el dia 29 d’octubre de 2015.
Referència bibliogràfica: Bel Fransi, Sílvia. 2015. Lluíííís. Viena Edicions.
Joan Grané Font.
Santpedor, 31 d'octubre de 2015.